Edat de pedra, edat de bronze, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contemporània...
I després què vindrà? Es pot especular amb molts noms, però crec que els que més sonen per definir la propera edat serien o bé informació o bé comunicació o bé globalització. Trobo que són paraules que defineixen molt bé la nostra època, ja que els últims anys del segle XX i els primers del segle XXI han estat testimonis de l'extensió a tota la població de tres elements claus i indispensables en el món actual: el telèfon mòbil , intenet i les companyies low-cost. Els dos primers, han fet que la transmissió d'informació d'una banda a l'altra del món fos instantània i econòmica, i ha portat coneixement i informació a àrees del planeta que abans vivien pràcticament recloses en si mateixes. Les companyies low-cost han acostat el món a la gent. Ara és possible anar d'un lloc a l'altre per uns preus que només 10 anys enrere eren inimaginables (ningú s'hagués imaginat que pogués ser més barat anar de Barcelona a Londres que de Barcelona a Figueres).
Però tot això té efectes secundaris.
Aquesta immediatesa en l'accés a la informació i a la comunicació s'ha traslladat al nostre mode de viure. Ara vivim més ràpid i som molt menys pacients. Senzillament, ens estem contagiant del "ara mateix". Les coses no són per demà, són per abans d'ahir i això fa que el que era important i novetat ahir, sigui ja obsolet demà. A més a més, les relacions entre persones es ressenteixen, tenim tendència a deixar amb la paraula a la boca a la gent que ens envolta en quant sentim la musiqueta del nostre mòbil, desitgem arribar a casa per consultar el correu electrònic...
La informació s'ha convertit en accessible a tothom, però cal entrenar les persones en com destriar-la. Tenim la idea de què en els llibres hi ha la veritat, però cal que siguem conscients de què a internet no només hi ha les veritats dels llibres de tota la vida, sino que també hi ha les mentides i les falses informacions i creences.
És per això que hem d'aprendre a conviure amb aquestes tecnologies i fer-les nostres, com es deia a l'article sobre com estudiar a la UOC, les tecnologies són les eines, no la finalitat dels nostres actes, i els professors adquireixen el rol, no tant de transmissors d'informació i coneixement, si no de directors dintre del mar de informacions i coneixement que ens envolta.
Mai com ara el futur havia estat tant a les nostres mans.
Hola Jordi!!
ResponEliminaUn tema interessant. En l'únic que no estic d'acord amb tu és amb l'última frasse de la teva entrada, de veritat penses que el futur està a les nostres mans?
Fa temps que hi penso que som monigots del sistema polític establert i, a més, gran part de la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació (sobre tot el televisiu) està totalment manipulada.
És cert que podem triar i decidir què volem fer, què volem escoltar, què volem dir, però crec que el punt de partida i, de vegades, l'origen de la nostra manera de fer és la que políticament ha de ser.
Ja en seguirem parlant!
Una abraçada,
Alicia
Hola,
ResponEliminaSeguint l’argument del Jordi, es podria qualificar aquesta era com la “infoglobalcomunicació” per generar un mix dels tres conceptes.
Segons el meu entendre aquest nova era de les tecnologies de la Comunicació que s’inicia en el darrer quart del segle passat i tindrà el seu esplendor i apogeu al llarg del segle XXI. La darrera centúria es va caracteritzar pels grans avenços científics, aquest segle en la meva opinió es caracteritzarà per l’expansió i desenvolupament d’aquest de forma generalitzada a través de la comunicació.
En aquest sentit, estic d’acord amb el Jordi, amb el permís de l’Alícia, en que hi haurà una democratització del coneixement, i ara segons comenta en el seu llibre “Comunicació I Poder” el professor Manuel Castells, ni els polítics, ni els mitjans de comunicació han de menystenir el poder la xarxa; ja que qualsevol comunicació que emetin en sentit contrari i que vagi en contra de l’interès general , pot ser rebatuda en temps real a través de la xarxa. En conseqüència, la xarxa a través de la seva independència, significa una limitació al poder dels polítics i dels mitjans. Un exemple el tenim a l’Iran o el control de la informació a Xina...
A veure si s’anima aquest debat.
Hola,
ResponEliminaquan deia que el nostre futur està a les nostres mans, volia anar més enllà. Em refereixo a què està en joc el nostre futur com a espècie. El que ens ha fet grans ha estat la relació i col·laboració entre les persones; si no utilitzem bé la tecnologia, podem descuidar com apuntava l'Alicia les relacions entre persones i donar més importàcia al món virtual que al món real.
Estic d'acord amb el que apunta el Jordi, la xarxa té molt poder, és per això que hem d'aprendre a moure'ns en aquest nou espai. No deixem de ser nens jugant amb pìstoles...el que hem de fer, però, no és deixar de jugar amb les pistoles, sino ser conscients de què implica el seu mal ús.