Edat de pedra, edat de bronze, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contemporània...
I després què vindrà? Es pot especular amb molts noms, però crec que els que més sonen per definir la propera edat serien o bé informació o bé comunicació o bé globalització. Trobo que són paraules que defineixen molt bé la nostra època, ja que els últims anys del segle XX i els primers del segle XXI han estat testimonis de l'extensió a tota la població de tres elements claus i indispensables en el món actual: el telèfon mòbil , intenet i les companyies low-cost. Els dos primers, han fet que la transmissió d'informació d'una banda a l'altra del món fos instantània i econòmica, i ha portat coneixement i informació a àrees del planeta que abans vivien pràcticament recloses en si mateixes. Les companyies low-cost han acostat el món a la gent. Ara és possible anar d'un lloc a l'altre per uns preus que només 10 anys enrere eren inimaginables (ningú s'hagués imaginat que pogués ser més barat anar de Barcelona a Londres que de Barcelona a Figueres).
Però tot això té efectes secundaris.
Aquesta immediatesa en l'accés a la informació i a la comunicació s'ha traslladat al nostre mode de viure. Ara vivim més ràpid i som molt menys pacients. Senzillament, ens estem contagiant del "ara mateix". Les coses no són per demà, són per abans d'ahir i això fa que el que era important i novetat ahir, sigui ja obsolet demà. A més a més, les relacions entre persones es ressenteixen, tenim tendència a deixar amb la paraula a la boca a la gent que ens envolta en quant sentim la musiqueta del nostre mòbil, desitgem arribar a casa per consultar el correu electrònic...
La informació s'ha convertit en accessible a tothom, però cal entrenar les persones en com destriar-la. Tenim la idea de què en els llibres hi ha la veritat, però cal que siguem conscients de què a internet no només hi ha les veritats dels llibres de tota la vida, sino que també hi ha les mentides i les falses informacions i creences.
És per això que hem d'aprendre a conviure amb aquestes tecnologies i fer-les nostres, com es deia a l'article sobre com estudiar a la UOC, les tecnologies són les eines, no la finalitat dels nostres actes, i els professors adquireixen el rol, no tant de transmissors d'informació i coneixement, si no de directors dintre del mar de informacions i coneixement que ens envolta.
Mai com ara el futur havia estat tant a les nostres mans.
