Escric aquí perquè no em funciona el campus de la uoc, no puc veure els fòrums ni els taulers de les aules i tampoc puc escriure mails, em dóna un error, concretament:
dissabte, 27 de febrer del 2010
Problemes campus
Hola Companys,
Escric aquí perquè no em funciona el campus de la uoc, no puc veure els fòrums ni els taulers de les aules i tampoc puc escriure mails, em dóna un error, concretament:
Escric aquí perquè no em funciona el campus de la uoc, no puc veure els fòrums ni els taulers de les aules i tampoc puc escriure mails, em dóna un error, concretament:
dimarts, 23 de febrer del 2010
Activitat 9 - Planificació del semestre
Hola a tothom,
Tal i com m'ha comentat el nostre tutor, adjunto excel amb la planificació.
El format de Google Docs no és el més correcte, per tant deixo el link de descarga: Aquí
Les meves assignatures són 3, pero de "Iniciació a les competències TIC" com no s'especifica les PACS que té, doncs no l'he afegit fins no tindre més informació sobre l'assignatura.
Veureu que dedico 8 hores/setmana per assignatura, en total hem surten aproximadament 29 hores per PAC i 144 hores/assignatura.
Espero que us sigui d'ajuda.
Salutacions!
Tal i com m'ha comentat el nostre tutor, adjunto excel amb la planificació.
El format de Google Docs no és el més correcte, per tant deixo el link de descarga: Aquí
Les meves assignatures són 3, pero de "Iniciació a les competències TIC" com no s'especifica les PACS que té, doncs no l'he afegit fins no tindre més informació sobre l'assignatura.
Veureu que dedico 8 hores/setmana per assignatura, en total hem surten aproximadament 29 hores per PAC i 144 hores/assignatura.
Espero que us sigui d'ajuda.
Salutacions!
Presentació
Hola a tothom!
Em dic Cristian, tinc 22 anys i sóc de Súria un petit municipi del Bages. Porto quasi tota la meva vida dedicant-me a la informàtica, posseeixo el títol CFGM d'explotació de sistemes informàtics i CFGS en desenvolupament d'aplicacions informàtiques. He empleat els coneixements informàtics sobretot per fer de "freelancer" en el món de les pàgines web dinàmiques, però com ja he dit en altres ocasions, en el meu bloc per exemple, m'agradaria tindre altres alternatives.
M'agraden quasi totes les ciències, però sempre he tingut certa debilitat per l'economia i empresarials, i ADE crec que podria ésser molt bona elecció.
Cristian Sola.
Em dic Cristian, tinc 22 anys i sóc de Súria un petit municipi del Bages. Porto quasi tota la meva vida dedicant-me a la informàtica, posseeixo el títol CFGM d'explotació de sistemes informàtics i CFGS en desenvolupament d'aplicacions informàtiques. He empleat els coneixements informàtics sobretot per fer de "freelancer" en el món de les pàgines web dinàmiques, però com ja he dit en altres ocasions, en el meu bloc per exemple, m'agradaria tindre altres alternatives.
M'agraden quasi totes les ciències, però sempre he tingut certa debilitat per l'economia i empresarials, i ADE crec que podria ésser molt bona elecció.
Cristian Sola.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Presentació Vanessa Baños i noves impresions
Bona tarda campanys, Sóc la Vanessa, visc a Vall-llobrega (Baix Empordà), tot i que sóc de Barcelona. Tinc 29 anys estic casada i treballo a una entitat bancària. I en mig de les fusions i la crisi he decidit matricular-me al grau d'ADE de la UOC per poder-ho compaginar amb la meva vida actual i per apropar-me una mica més a la meva feina, ja que els meus estudis no s'hi adiuen gaire. Tinc el primer cicle de la Llicenciatura de Matemàtiques, però sóc Llicenciada en Art Dramàtic. I espero que aquest grau em sigui molt útil en la meva vida i en el meu futur professional.
Així doncs, espero compartir experiències i coneixements amb tots vosaltres, en tinc moltes ganes.
De moment, com podreu veure, i seguint el suggeriment d'en Jordi, el nostre tutor, he publicat el document de la primera activitat. Espero haver-ho fet bé, perquè he donat voltes i voltes fins trobar el que em sembla que és correcte.
Les meves impressions sobre el funcionament i les dimensions sobre aquest nou sistema d'aprenentatge són interminables, i és que m'han soprès de manera molt possitiva! El que us puc assegurar és que estic molt engrescada perquè no podia imaginar les possibilitats que té aquest món i la importància que tindrà per a tots la col·laboració entre nosaltres. Prenc consciència, també, de la responsabilitat que adquireixo de manera personal i espero ser capaç de seguir els estudis amb constància i d'aportar el màxim de mi al grup.
Una salutació.
Així doncs, espero compartir experiències i coneixements amb tots vosaltres, en tinc moltes ganes.
De moment, com podreu veure, i seguint el suggeriment d'en Jordi, el nostre tutor, he publicat el document de la primera activitat. Espero haver-ho fet bé, perquè he donat voltes i voltes fins trobar el que em sembla que és correcte.
Les meves impressions sobre el funcionament i les dimensions sobre aquest nou sistema d'aprenentatge són interminables, i és que m'han soprès de manera molt possitiva! El que us puc assegurar és que estic molt engrescada perquè no podia imaginar les possibilitats que té aquest món i la importància que tindrà per a tots la col·laboració entre nosaltres. Prenc consciència, també, de la responsabilitat que adquireixo de manera personal i espero ser capaç de seguir els estudis amb constància i d'aportar el màxim de mi al grup.
Una salutació.
dijous, 18 de febrer del 2010
Presentació
Hola bona tarda a tots,
Sóc l'Elisabet, tinc 23 anys visc al Vendrell, a la província de Tarragona i tinc moltes ganes de començar la setmana vinent el Grau d'ADE, tot i que de moment nomès m'he matriculat a dues assignatures, ja que per falta de temps no puc arribar a més de moment. Realment és un gran repte a afrontar el qual em fa molta il-lusió, ja que m'apasiona el mon de l'empresa, de l'economia,...
I també m'interessa molt aprendre ja que està molt relacionat amb el càrrec que ocupo a l'empresa on treballo actualment desde fa ja cinc anys.
Jo ja havia treballat anteriorment en un entorn virtual, ja que vaig acabar de cursar el segon de batxillerat a la IOC, és un model similar.
Us desitjo molta sort a tots en la nova fita que començem la setmana entrant, ja ens anirem veient per el fòrum.
Salutacions
Elisabet
Sóc l'Elisabet, tinc 23 anys visc al Vendrell, a la província de Tarragona i tinc moltes ganes de començar la setmana vinent el Grau d'ADE, tot i que de moment nomès m'he matriculat a dues assignatures, ja que per falta de temps no puc arribar a més de moment. Realment és un gran repte a afrontar el qual em fa molta il-lusió, ja que m'apasiona el mon de l'empresa, de l'economia,...
I també m'interessa molt aprendre ja que està molt relacionat amb el càrrec que ocupo a l'empresa on treballo actualment desde fa ja cinc anys.
Jo ja havia treballat anteriorment en un entorn virtual, ja que vaig acabar de cursar el segon de batxillerat a la IOC, és un model similar.
Us desitjo molta sort a tots en la nova fita que començem la setmana entrant, ja ens anirem veient per el fòrum.
Salutacions
Elisabet
dimecres, 17 de febrer del 2010
Presentació Marta
Hola companyes i companys,
Sóc la Marta, tinc 25 anys, sóc de Vilanova i la Geltrú, però per motius laborals actualment visc a Barcelona. He estudiat biotecnologia i actualment treballo de biotecnòloga en el departament de I+D. Últimament m'ha picat molt la curiositat de com funciona el món de la empresa, i és per això que m'he llençat a aquesta aventura de tornar a estudiar.
En quant al nou sistema d'aprenentatge, ja l'he vist durant temps, ja que la meva mare també estudia a la uoc i ja he anat veient com funciona. Els apunts estan molt bé, i el fet de poder-los tenir també en format digital, va bé a l'hora de consutar coses i no haver d'anar amunt i avall amb apunts i llibres que acaben fent-nos malbé l'esquena.
Bé companys ens veiem aviat i molta sort amb l'inici del curs!
Sóc la Marta, tinc 25 anys, sóc de Vilanova i la Geltrú, però per motius laborals actualment visc a Barcelona. He estudiat biotecnologia i actualment treballo de biotecnòloga en el departament de I+D. Últimament m'ha picat molt la curiositat de com funciona el món de la empresa, i és per això que m'he llençat a aquesta aventura de tornar a estudiar.
En quant al nou sistema d'aprenentatge, ja l'he vist durant temps, ja que la meva mare també estudia a la uoc i ja he anat veient com funciona. Els apunts estan molt bé, i el fet de poder-los tenir també en format digital, va bé a l'hora de consutar coses i no haver d'anar amunt i avall amb apunts i llibres que acaben fent-nos malbé l'esquena.
Bé companys ens veiem aviat i molta sort amb l'inici del curs!
Ejercicio 3
Hola a todos,
Mi nombre es Esther, trabajo como contable en una gestoría y estoy encantada de volver a estudiar, sobre todo porque conseguiré ampliar conocimientos, ¡que nunca vienen mal!.
Supongo, que a la altura del mes en el que estamos ya se habrá dicho todo referente a como afrontamos el nuevo curso y, sobre el nuevo sistema de estudio, pero me gustaría añadir algo que poder recordar.
Ahora todos tenemos persistentes y fuertes deseos de empezar este curso, sin embargo, a lo largo de los meses nos encontraremos débiles y creeremos que es doloroso el esfuerzo para alcanzar nuestros deseos pero... ¡ no desanimes¡ antes de borrarlos de vuestra mente, recordar las aspiraciones que ahora tenemos para poder alcanzarlo, no lo sintáis como un esfuerzo sino como una aventura agradable donde con ayuda de todos llegaremos conseguirlo.
animo y suerte a todos en esta aventura.
Mi nombre es Esther, trabajo como contable en una gestoría y estoy encantada de volver a estudiar, sobre todo porque conseguiré ampliar conocimientos, ¡que nunca vienen mal!.
Supongo, que a la altura del mes en el que estamos ya se habrá dicho todo referente a como afrontamos el nuevo curso y, sobre el nuevo sistema de estudio, pero me gustaría añadir algo que poder recordar.
Ahora todos tenemos persistentes y fuertes deseos de empezar este curso, sin embargo, a lo largo de los meses nos encontraremos débiles y creeremos que es doloroso el esfuerzo para alcanzar nuestros deseos pero... ¡ no desanimes¡ antes de borrarlos de vuestra mente, recordar las aspiraciones que ahora tenemos para poder alcanzarlo, no lo sintáis como un esfuerzo sino como una aventura agradable donde con ayuda de todos llegaremos conseguirlo.
animo y suerte a todos en esta aventura.
dilluns, 15 de febrer del 2010
eGuia
Llenço aquesta idea com a part de la pluja d’idees per la creació del Wiki del grup “Viatges, lleure i cultura” i així podem anar madurant aquesta i/o altres propostes que presentem.
Proposo crear una eGuia de viatges que combini tots els avantatges que tecnològicament disposem al moment amb l’informació més ample, acurada, multimèdia i rapida possible.
La eGuia seria una barreja entre una maquina de fotos, un telèfon mòbil i un eBook. Estaria format bàsicament per un objectiu que l’usuari faria servir per visualitzar ells lloc i/o coses de les que vol obtenir informació i una amplia pantalla tàctil que es a on l’usuari interactuaria amb l’equip.
Combinaríem varis factors que farien atractiva i funcional la eGuia:
- Realitat augmentada: eGuia de diferents llocs amb informacions que es van sobreposant en pantalla a mesura que l’equip reconeixent els paisatges, monuments, carrers, animals, etc.
- Pantalla Tàctil: Una vegada tenim un lloc identificat podrem profunditzar més mitjançant un menú que apareixerà a la pantalla tàctil, com llegendes i histories d’un castell, llocs recomanats a visitar, on anar a dormir i menjar a prop.
- Traductor OnLine: Fent servir sistemes similars als utilitzats pels traductors de text “on-line” s’incorporaria a la e-Guia un sintetitzador de veu que permetria el reconeixement de les paraules (sense previ ensenyament) en un idioma i la seva traducció simultània en un altre seleccionat. L’usuari escoltaria la traducció a traves d’un mans lliures bluetooth incorporat a l’orella.
- Sistema obert: La e-Guia permetria afegir, de forma semblant a la “Wikipedia”, continguts elaborats per altres usuaris fent créixer així les dades i llocs coberts.
- Multi Temàtic: Plataforma semblant als eBook que permetria carregar i descarregar continguts a voluntat en funció del viatge previst, focalitzant mes en els països, ciutats, cultures, museus que anem a visitar.
- Connexió a Internet: Connexió 3G, Wifi, per la consulta de pagines web, correu, compra de bitllets transport, reserva d’entrades, etc.
- Accessoris: Incorporaria càmera digital de fotos, telèfon, GPS.
- Disseny: Un disseny robust per aguantar tot tipus de viatge i la màxima estanqueïtat possible (IP). Lleuger de pes i agradable en quan a colors i formes. Senzill d’utilitzar.
Proposo crear una eGuia de viatges que combini tots els avantatges que tecnològicament disposem al moment amb l’informació més ample, acurada, multimèdia i rapida possible.
La eGuia seria una barreja entre una maquina de fotos, un telèfon mòbil i un eBook. Estaria format bàsicament per un objectiu que l’usuari faria servir per visualitzar ells lloc i/o coses de les que vol obtenir informació i una amplia pantalla tàctil que es a on l’usuari interactuaria amb l’equip.
Combinaríem varis factors que farien atractiva i funcional la eGuia:
- Realitat augmentada: eGuia de diferents llocs amb informacions que es van sobreposant en pantalla a mesura que l’equip reconeixent els paisatges, monuments, carrers, animals, etc.
- Pantalla Tàctil: Una vegada tenim un lloc identificat podrem profunditzar més mitjançant un menú que apareixerà a la pantalla tàctil, com llegendes i histories d’un castell, llocs recomanats a visitar, on anar a dormir i menjar a prop.
- Traductor OnLine: Fent servir sistemes similars als utilitzats pels traductors de text “on-line” s’incorporaria a la e-Guia un sintetitzador de veu que permetria el reconeixement de les paraules (sense previ ensenyament) en un idioma i la seva traducció simultània en un altre seleccionat. L’usuari escoltaria la traducció a traves d’un mans lliures bluetooth incorporat a l’orella.
- Sistema obert: La e-Guia permetria afegir, de forma semblant a la “Wikipedia”, continguts elaborats per altres usuaris fent créixer així les dades i llocs coberts.
- Multi Temàtic: Plataforma semblant als eBook que permetria carregar i descarregar continguts a voluntat en funció del viatge previst, focalitzant mes en els països, ciutats, cultures, museus que anem a visitar.
- Connexió a Internet: Connexió 3G, Wifi, per la consulta de pagines web, correu, compra de bitllets transport, reserva d’entrades, etc.
- Accessoris: Incorporaria càmera digital de fotos, telèfon, GPS.
- Disseny: Un disseny robust per aguantar tot tipus de viatge i la màxima estanqueïtat possible (IP). Lleuger de pes i agradable en quan a colors i formes. Senzill d’utilitzar.
divendres, 12 de febrer del 2010
dimecres, 10 de febrer del 2010
Presentació...
Hola a tots!
El meu nom es Jorge Vargas, tinc 23 anys i soc de Calafell (Tarragona). Actualment treballo però sempre he volgut ampliar els meus coneixements, primer amb l'informàtica, vaig realizar un Cicle de Grau Superior en Administració de Sistemes Informàtics que em van servir per entrar a on estic ara, però poc a poc me adonat que el món de l'economia i l'empresa també te un lloc al meu cor :D.
Un company i amic de feina esta realitzant uns estudis a la UOC, i gràcies a ell vaig començar a investigar una mica, estic molt content perquè gràcies a l'horari de la feina i al model d'estudi que te la UOC puc realitzar aquestes dos tasques tan importants per la vida personal com professional.
Espero que entre tots poguem ajudar-nos a treure'ns aquests estudis de la manera més fàcil posible.
Estem en contacte!!
El meu nom es Jorge Vargas, tinc 23 anys i soc de Calafell (Tarragona). Actualment treballo però sempre he volgut ampliar els meus coneixements, primer amb l'informàtica, vaig realizar un Cicle de Grau Superior en Administració de Sistemes Informàtics que em van servir per entrar a on estic ara, però poc a poc me adonat que el món de l'economia i l'empresa també te un lloc al meu cor :D.
Un company i amic de feina esta realitzant uns estudis a la UOC, i gràcies a ell vaig començar a investigar una mica, estic molt content perquè gràcies a l'horari de la feina i al model d'estudi que te la UOC puc realitzar aquestes dos tasques tan importants per la vida personal com professional.
Espero que entre tots poguem ajudar-nos a treure'ns aquests estudis de la manera més fàcil posible.
Estem en contacte!!
dimarts, 9 de febrer del 2010
Tecnologia tactil
1. Funcionamiento:
Perteneciente o relativo al tacto. Activamos el mecanismo con los dedos, presionamos la pantalla para poder interactuar los diferentes instrumentos. Si nuestras manos estuvieran cubiertas con unos guantes, el funcionamiento no sería efectivo.
2. Resistiva
Una pantalla táctil resistiva está formada por varias capas. Las más importantes son dos finas capas de material conductor entre las cuales hay una pequeña separación. Cuando algún objeto toca la superficie de la capa exterior, las dos capas conductoras entran en contacto en un punto concreto. De esta forma se produce un cambio en la corriente eléctrica que permite a un controlador calcular la posición del punto en el que se ha tocado la pantalla midiendo la resistencia. Algunas pantallas pueden medir, aparte de las coordenadas del contacto, la presión que se ha ejercido sobre la misma.
Las pantallas táctiles resistivas son por norma general más accesibles pero tienen una pérdida de aproximadamente el 25% del brillo debido a las múltiples capas necesarias. Otro inconveniente que tienen es que pueden ser dañadas por objetos afilados. Por el contrario no se ven afectadas por elementos externos como polvo o agua, razón por la que son el tipo de pantallas táctiles más usado en la actualidad.
3. De Onda Acústica Superficial
La tecnología de onda acústica superficial (denotada a menudo por las siglas SAW, del inglés Surface Acoustic Wave) utiliza ondas de ultrasonidos que se transmiten sobre la pantalla táctil. Cuando la pantalla es tocada, una parte de la onda es absorbida. Este cambio en las ondas de ultrasonidos permite registrar la posición en la que se ha tocado la pantalla y enviarla al controlador para que pueda procesarla.
El funcionamiento de estas pantallas puede verse afectado por elementos externos. La presencia de contaminantes sobre la superficie también puede interferir con el funcionamiento de la pantalla táctil.
4. Capacitivas
Una pantalla táctil capacitiva está cubierta con un material, habitualmente óxido de indio y estaño que conduce una corriente eléctrica continua a través del sensor. El sensor por tanto muestra un campo de electrones controlado con precisión tanto en el eje vertical como en el horizontal, es decir, adquiere capacitancia. El cuerpo humano también se puede considerar un dispositivo eléctrico en cuyo interior hay electrones, por lo que también dispone de capacitancia. Cuando el campo de capacitancia normal del sensor (su estado de referencia) es alterado por otro campo de capacitancia, como puede ser el dedo de una persona, los circuitos electrónicos situados en cada esquina de la pantalla miden la 'distorsión' resultante en la onda senoidal característica del campo de referencia y envía la información acerca de este evento al controlador para su procesamiento matemático. Los sensores capacitivos deben ser tocados con un dispositivo conductivo en contacto directo con la mano o con un dedo, al contrario que las pantallas resistivas o de onda superficial en las que se puede utilizar cualquier objeto. Las pantallas táctiles capacitivas no se ven afectadas por elementos externos y tienen una alta claridad, pero su complejo procesado de la señal hace que su coste sea elevado.
5. Infrarrojos
Las pantallas táctiles por infrarrojos consisten en una matriz de sensores y emisores infrarrojos horizontales y verticales. En cada eje los receptores están en el lado opuesto a los emisores de forma que al tocar con un objeto la pantalla se interrumpe un haz infrarrojo vertical y otro horizontal, permitiendo de esta forma localizar la posición exacta en que se realizó el contacto. Este tipo de pantallas son muy resistentes por lo que son utilizadas en muchas de las aplicaciones militares que exigen una pantalla táctil.
6. Galga Extensiométrica
Cuando se utilizan galgas extensiométricas la pantalla tiene una estructura elástica de forma que se pueden utilizar galgas extensiométricas para determinar la posición en que ha sido tocada a partir de las deformaciones producidas en la misma. Esta tecnología también puede medir el eje Z o la presión ejercida sobre la pantalla. Se usan habitualmente en sistemas que se encuentran expuestos al público como máquinas de venta de entradas, debido sobre todo a su resistencia al vandalismo.
7. Imagen Óptica
Es un desarrollo relativamente moderno en la tecnología de pantallas táctiles, dos o más sensores son situados alrededor de la pantalla, habitualmente en las esquinas. Emisores de infrarrojos son situados en el campo de vista de la cámara en los otros lados de la pantalla. Un toque en la pantalla muestra una sombra de forma que cada par de cámaras puede triangularizarla para localizar el punto de contacto. Esta tecnología está ganando popularidad debido a su escalabilidad, versatilidad y asequibilidad, especialmente para pantallas de gran tamaño.
8. Tecnología de Señal Dispersiva
Introducida en el año 2002, este sistema utiliza sensores para detectar la energía mecánica producida en el cristal debido a un toque. Unos algoritmos complejos se encargan de interpretar esta información para obtener el punto exacto del contacto. Esta tecnología es muy resistente al polvo y otros elementos externos, incluidos arañazos. Como no hay necesidad de elementos adicionales en la pantalla también proporciona unos excelentes niveles de claridad. Por otro lado, como el contacto es detectado a través de vibraciones mecánicas, cualquier objeto puede ser utilizado para detectar estos eventos, incluyendo el dedo o uñas. Un efecto lateral negativo de esta tecnología es que tras el contacto inicial el sistema no es capaz de detectar un dedo u objeto que se encuentre parado tocando la pantalla.
9. Reconocimiento de Pulso Acústico
Introducida en el año 2006, estos sistemas utilizan cuatro transductores piezoeléctricos situados en cada lado de la pantalla para convertir la energía mecánica del contacto en una señal electrónica. Esta señal es posteriormente convertida en una onda de sonido, la cual es comparada con el perfil de sonido preexistente para cada posición en la pantalla. Este sistema tiene la ventaja de que no necesita ninguna malla de cables sobre la pantalla y que la pantalla táctil es de hecho de cristal, proporcionando la óptica y la durabilidad del cristal con el que está fabricada. También presenta las ventajas de funcionar con arañazos y polvo sobre la pantalla, de tener unos altos niveles de precisión y de que no necesita ningún objeto especial para su utilización.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Acitivitat 3: reflexions
Hola a tothom:
En el meu cas, descobrir la uoc ha sigut una revolució y una molt agradable noticia. Fins ara jo estudiava Econòmiques a una universitat presencial a més de treballar, els horaris no em beneficiaven gens i sota el meu punt de vista la qualitat del mètode d'ensenyament no era bona. Aleshores, un conegut em va recomanar la uoc i després d'informar-me vaig deixar els meus estudis presencials i ara inicio una nova etapa en aquesta universitat.
Com alguns dels meus companys han comentat, al principi es incòmode perquè t'has de familiaritzar amb l'entorn virtual i et trobes una mica perdut. Però després descobreixes que tots aquests mecanismes tenen una funció que és facilitar-te el procés d'aprenentatge. Llegint els recursos del campus virtual m'he adonat de que la visió que tenia de la formació a distància era errònea i poc àmplia perquè realment és sorprenent la quantitat de recursos i d'eines que trobes al campus virtual.
M'agradaria fer un últim comentari sobre els materials didàctics. Acabo de rebrel's a casa i pel que pogut apreciar fins ara crec que están ben explicats i correctament estructurats. Acostumat als pesats llibres academics resulta un canvi agradable.
dijous, 4 de febrer del 2010
ESTRATEGIES D'APRENENTATGE , DE TREBALL I D'ESTUDI EN ENTORNS VIRTUALS
Buenas tardes,
Deciros que no tengo mucho tiempo para poder escribir en mi blog ni en de la Aula, pero bueno hago el esfuerzo de ir pasandome.
Aqui os dejo anotado un pequeño resumen sobre la actividad 1.
Saludos!!!
1. APRENDRE EN L'ENTORN VIRTUAL DE LA UOC
Estudiar en un entorn no presencial requereix que els seus usuaris coneguin l’ús i el domini de tot un seguit d’eines tecnològiques imprescindibles. El correu electrònic i els diversos formats digitals sobre suport web configuren un conjunt de continguts, espais i serveis, la utilització dels quals resulta indispensable per a les tasques d’aprenentatge, treball i estudi de qualsevol estudiant de la UOC.
Les eines tecnològiques són el pont entre l’estudiant i el conjunt de la UOC, i l’instrument amb el
qual podreu actuar i interactuar amb la resta de persones del campus, el conjunt d’informacions
que vehiculen, i la xarxa de fluxos comunicatius que generen.
El terme VIRTUAL fa referència a tot allò que no és presencial, perquè s’articula al voltant de mecanismes i dinàmiques electròniques i digitals, però que és tan real com qualsevol cosa que puguem reconèixer i tocar en formats físics universalment reconeguts.
El professor és un INTERMEDIARI entre la informació i els coneixements disponibles, i l’estudiant. L’estudiant és el veritable SUBJECTE PROTAGONISTA del procés d’aprenentatge i és qui ha de decidir a cada moment quins coneixements necessita i per què. El professor no transporta físicament coneixements a l’estudiant, sinó que facilita eines, coneixements, indicacions i orientacions per a estimular la capacitat d’aprendre de l’estudiant, i estalviar-li temps i desplaçament físic.
L’avaluació continuada és una ESTRATRÈGIA absolutament adequada.
2. ESTRATEGIES AL CAMPUS VIRTUAL
El CAMPUS VIRTUAL de la UOC és un model d’INTRANET (xarxa d’ús exclusiu per a usuaris acreditats) PEDAGÒGIC.
La visió de conjunt de les funcions de COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ, RELACIÓ, COOPERACIÓ I GESTIÓ i el coneixement de les tècniques que les activen és el que ha de permetre a cada estudiant de dissenyar i establir el conjunt d’estratègies personals d’ús del CAMPUS VIRTUAL que més s’adapti a les seves necessitats i objectius d’aprenentatge
Els elements d'estratègia personal : poden ajudar a l’hora d’orientar el disseny d’estratègies personals són: la connexió, la tria dins el campus, les rutines, la bústia personal, la personalitat virtual i els missatges.
Elements d'estrategia social: en el respecte, l’economia a la xarxa, la cura amb els virus i la responsabilitat amb la pirateria i el plagi són elements claus d’estratègia social a la xarxa.
3. Estratègies a l'espai de docència
L’espai de docència o aula virtual és l’espai del campus virtual dedicat específicament a construir entorns d’aprenentatge coordinats per un tutor o consultor.
L’estudiant fa les activitats següents:
treballa en contacte permanent amb els seus companys d’aula i el seu professor consultor,
troba els materials que l’orienten en el seu procés de cerca d’informació,
obté les indicacions sobre el funcionament i dinàmica de l’assignatura en el PLA DOCENT,
té espais d’intercanvi d’informació en el FÒRUM i el DEBAT, i
accedeix a espais de treball cooperatiu en l’ESPAI DE DISC COMPARTIT.
El pla docent és la guia d’estudi de l’assignatura i l’eina imprescindible i bàsica que l’estudiant ha de tenir present en tot moment per a entendre el conjunt global de l’assignatura i el detall de cadascun dels elements que la componen.
4. Estratègies d'estudi
En termes generals, podem dir que els materials didàctics constitueixen les propostes de continguts bàsics que cada assignatura dels estudis de la UOC fa als estudiants com a estímul, punt de partida i guia d’orientació per a determinats aspectes concrets del seu procés d’aprenentatge.
Estudiar en un entorn virtual, i en l’entorn virtual de la UOC en particular, ofereix possibilitats de temporalització i planificació molt més flexibles que les que té l’estudi convencional.
5. Estratègies de treball cooperatiu
És un procés en el qual cada individu aprèn més del que aprendria per si sol, fruit de la interacció dels integrants de l’equip; i, per tant, un treball fet amb un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor al que tindria la suma del treball individual de cada membre.
Un treball cooperatiu NO és un treball fet per un conjunt de membres en el qual cada un produeix una part del treball per a finalment juxtaposar-les totes, sinó que comporta tota una estructura organitzativa que afavoreixi una elaboració conjunta del treball."
La participació en un grup de TREBALL COOPERATIU no solament NO estalvia cap esforç a cadascun dels seus membres, sinó que requereix d’aquests una implicació personal específica en els aspectes següents:
per a assolir els objectius del grup,
per a fer funcionar les dinàmiques que requereix,
per a obtenir resultats pedagògics efectius, i
per a produir unes rendibilitats en aprenentatge superiors a les que s’obtindrien en processos individuals.
"En la sociedad del conocimiento la riqueza está en las ideas"
d’Alfons Cornella (març 1999)
Por alguna razón, quizás profunda pero a lo mejor coyuntural, nos encontramos con que el concepto "conocimiento" entra a formar parte del discurso económico y político en Occidente. Empresas, empresarios, profesores, todos se han puesto de acuerdo en que el conocimiento es un activo fundamental para el desarrollo; es más, muchos de ellos convienen en que es "el" activo más crítico para el futuro. Este discurso coincide, curiosamente, con el momento quizás más dulce en el campo de las tecnologías de la información (están por todas partes, tenerlas y usarlas dan estatus, no utilizarlas te convierten en un dinosaurio), y a la vez, con un momento de crisis de la escuela. O sea, el conocimiento es vital, parece que empezamos a tener herramientas para manejarlo, pero las formas tradicionales de transmitir conocimientos parece que no funcionan. Se trata de tres problemas distintos, que normalmente tratan expertos distintos, pero que por razones que quizás no comprendemos aún, están hoy y estarán aún más en el futuro íntimamente ligados. El reto de los próximos años consiste, precisamente, en poner a trabajar a mentes normalmente concentradas en áreas muy específicas, en escenarios más amplios, más complejos, más multidisciplinares. Como se ha mostrado en este texto, la gestión del conocimiento como activo es ya considerado como algo crítico desde la perspectiva de la política industrial; la educación de los ciudadanos es pensada desde un horizonte de estabilidad democrática, de pleno empleo. La cultura de la información se ve como más fundamental que las habilidades consideradas como básicas en una sociedad industrial. La competitividad de las naciones se ve desde puntos de vista diferentes. Y detrás de todos estos nuevos planteamientos aparece, de manera persistente, la idea de que las ideas son el motor del futuro. Las ideas para el cambio, la inteligencia colectiva como dínamo del bienestar. No se trata, como hemos intentado demostrar, de una mera abstracción, resultado de una moda más. Parece que hay fundamentos que demuestran que, en efecto, estamos entrando en una economía del conocimiento.
Si todo esto es cierto, el debate sobre el sistema educativo se situará en el centro de otros muchos debates. La educación será como aquella pieza del puzzle que siempre acaba cohesionando a todo el conjunto. Quizás esto ya ha sido así desde siempre. La novedad es que ahora estamos siendo más conscientes de ello. Que los políticos aúpen el debate sobre la educación a lo más alto de su discurso es ciertamente nuevo.
Pero reentender el rol del sistema educativo no resulta fácil, especialmente si la discusión se restringe a lo endogámico. En otras palabras, el futuro de la educación en la sociedad del conocimiento no puede ser debatida sólo por expertos en educación. Las empresas, los ciudadanos, los jóvenes, todos tienen algo que decir. Y habrá que escucharlos con mucha atención. Entre otras cosas porque no hacerlo en la época de la interactividad sería algo anacrónico. En este texto se ha pretendido tan sólo aportar algunas ideas sobre la necesidad de la reinvención de la educación en la sociedad del conocimiento. Pero necesitamos muchas más...
Deciros que no tengo mucho tiempo para poder escribir en mi blog ni en de la Aula, pero bueno hago el esfuerzo de ir pasandome.
Aqui os dejo anotado un pequeño resumen sobre la actividad 1.
Saludos!!!
1. APRENDRE EN L'ENTORN VIRTUAL DE LA UOC
Estudiar en un entorn no presencial requereix que els seus usuaris coneguin l’ús i el domini de tot un seguit d’eines tecnològiques imprescindibles. El correu electrònic i els diversos formats digitals sobre suport web configuren un conjunt de continguts, espais i serveis, la utilització dels quals resulta indispensable per a les tasques d’aprenentatge, treball i estudi de qualsevol estudiant de la UOC.
Les eines tecnològiques són el pont entre l’estudiant i el conjunt de la UOC, i l’instrument amb el
qual podreu actuar i interactuar amb la resta de persones del campus, el conjunt d’informacions
que vehiculen, i la xarxa de fluxos comunicatius que generen.
El terme VIRTUAL fa referència a tot allò que no és presencial, perquè s’articula al voltant de mecanismes i dinàmiques electròniques i digitals, però que és tan real com qualsevol cosa que puguem reconèixer i tocar en formats físics universalment reconeguts.
El professor és un INTERMEDIARI entre la informació i els coneixements disponibles, i l’estudiant. L’estudiant és el veritable SUBJECTE PROTAGONISTA del procés d’aprenentatge i és qui ha de decidir a cada moment quins coneixements necessita i per què. El professor no transporta físicament coneixements a l’estudiant, sinó que facilita eines, coneixements, indicacions i orientacions per a estimular la capacitat d’aprendre de l’estudiant, i estalviar-li temps i desplaçament físic.
L’avaluació continuada és una ESTRATRÈGIA absolutament adequada.
2. ESTRATEGIES AL CAMPUS VIRTUAL
El CAMPUS VIRTUAL de la UOC és un model d’INTRANET (xarxa d’ús exclusiu per a usuaris acreditats) PEDAGÒGIC.
La visió de conjunt de les funcions de COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ, RELACIÓ, COOPERACIÓ I GESTIÓ i el coneixement de les tècniques que les activen és el que ha de permetre a cada estudiant de dissenyar i establir el conjunt d’estratègies personals d’ús del CAMPUS VIRTUAL que més s’adapti a les seves necessitats i objectius d’aprenentatge
Els elements d'estratègia personal : poden ajudar a l’hora d’orientar el disseny d’estratègies personals són: la connexió, la tria dins el campus, les rutines, la bústia personal, la personalitat virtual i els missatges.
Elements d'estrategia social: en el respecte, l’economia a la xarxa, la cura amb els virus i la responsabilitat amb la pirateria i el plagi són elements claus d’estratègia social a la xarxa.
3. Estratègies a l'espai de docència
L’espai de docència o aula virtual és l’espai del campus virtual dedicat específicament a construir entorns d’aprenentatge coordinats per un tutor o consultor.
L’estudiant fa les activitats següents:
treballa en contacte permanent amb els seus companys d’aula i el seu professor consultor,
troba els materials que l’orienten en el seu procés de cerca d’informació,
obté les indicacions sobre el funcionament i dinàmica de l’assignatura en el PLA DOCENT,
té espais d’intercanvi d’informació en el FÒRUM i el DEBAT, i
accedeix a espais de treball cooperatiu en l’ESPAI DE DISC COMPARTIT.
El pla docent és la guia d’estudi de l’assignatura i l’eina imprescindible i bàsica que l’estudiant ha de tenir present en tot moment per a entendre el conjunt global de l’assignatura i el detall de cadascun dels elements que la componen.
4. Estratègies d'estudi
En termes generals, podem dir que els materials didàctics constitueixen les propostes de continguts bàsics que cada assignatura dels estudis de la UOC fa als estudiants com a estímul, punt de partida i guia d’orientació per a determinats aspectes concrets del seu procés d’aprenentatge.
Estudiar en un entorn virtual, i en l’entorn virtual de la UOC en particular, ofereix possibilitats de temporalització i planificació molt més flexibles que les que té l’estudi convencional.
5. Estratègies de treball cooperatiu
És un procés en el qual cada individu aprèn més del que aprendria per si sol, fruit de la interacció dels integrants de l’equip; i, per tant, un treball fet amb un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor al que tindria la suma del treball individual de cada membre.
Un treball cooperatiu NO és un treball fet per un conjunt de membres en el qual cada un produeix una part del treball per a finalment juxtaposar-les totes, sinó que comporta tota una estructura organitzativa que afavoreixi una elaboració conjunta del treball."
La participació en un grup de TREBALL COOPERATIU no solament NO estalvia cap esforç a cadascun dels seus membres, sinó que requereix d’aquests una implicació personal específica en els aspectes següents:
per a assolir els objectius del grup,
per a fer funcionar les dinàmiques que requereix,
per a obtenir resultats pedagògics efectius, i
per a produir unes rendibilitats en aprenentatge superiors a les que s’obtindrien en processos individuals.
"En la sociedad del conocimiento la riqueza está en las ideas"
d’Alfons Cornella (març 1999)
Por alguna razón, quizás profunda pero a lo mejor coyuntural, nos encontramos con que el concepto "conocimiento" entra a formar parte del discurso económico y político en Occidente. Empresas, empresarios, profesores, todos se han puesto de acuerdo en que el conocimiento es un activo fundamental para el desarrollo; es más, muchos de ellos convienen en que es "el" activo más crítico para el futuro. Este discurso coincide, curiosamente, con el momento quizás más dulce en el campo de las tecnologías de la información (están por todas partes, tenerlas y usarlas dan estatus, no utilizarlas te convierten en un dinosaurio), y a la vez, con un momento de crisis de la escuela. O sea, el conocimiento es vital, parece que empezamos a tener herramientas para manejarlo, pero las formas tradicionales de transmitir conocimientos parece que no funcionan. Se trata de tres problemas distintos, que normalmente tratan expertos distintos, pero que por razones que quizás no comprendemos aún, están hoy y estarán aún más en el futuro íntimamente ligados. El reto de los próximos años consiste, precisamente, en poner a trabajar a mentes normalmente concentradas en áreas muy específicas, en escenarios más amplios, más complejos, más multidisciplinares. Como se ha mostrado en este texto, la gestión del conocimiento como activo es ya considerado como algo crítico desde la perspectiva de la política industrial; la educación de los ciudadanos es pensada desde un horizonte de estabilidad democrática, de pleno empleo. La cultura de la información se ve como más fundamental que las habilidades consideradas como básicas en una sociedad industrial. La competitividad de las naciones se ve desde puntos de vista diferentes. Y detrás de todos estos nuevos planteamientos aparece, de manera persistente, la idea de que las ideas son el motor del futuro. Las ideas para el cambio, la inteligencia colectiva como dínamo del bienestar. No se trata, como hemos intentado demostrar, de una mera abstracción, resultado de una moda más. Parece que hay fundamentos que demuestran que, en efecto, estamos entrando en una economía del conocimiento.
Si todo esto es cierto, el debate sobre el sistema educativo se situará en el centro de otros muchos debates. La educación será como aquella pieza del puzzle que siempre acaba cohesionando a todo el conjunto. Quizás esto ya ha sido así desde siempre. La novedad es que ahora estamos siendo más conscientes de ello. Que los políticos aúpen el debate sobre la educación a lo más alto de su discurso es ciertamente nuevo.
Pero reentender el rol del sistema educativo no resulta fácil, especialmente si la discusión se restringe a lo endogámico. En otras palabras, el futuro de la educación en la sociedad del conocimiento no puede ser debatida sólo por expertos en educación. Las empresas, los ciudadanos, los jóvenes, todos tienen algo que decir. Y habrá que escucharlos con mucha atención. Entre otras cosas porque no hacerlo en la época de la interactividad sería algo anacrónico. En este texto se ha pretendido tan sólo aportar algunas ideas sobre la necesidad de la reinvención de la educación en la sociedad del conocimiento. Pero necesitamos muchas más...
dimecres, 3 de febrer del 2010
Algunes coses que se'm passen pel cap
Ara ja fa uns quants dies que rondo pel Campus Virtual, tal i com vosaltres, situant-me un xic en aquesta nova experiència.
Temps enrere, em va caure a les mans, l'article de l'Alfons Cornella, inclòs en el la guia "Estratègies d'aprenentatge, de treball i estudi en entorns virtuals" i em va impactar molt. Per aquell llavors jo estava cursant els estudis d'informàtica, un fet que potser m'hauria hagut de preparar per acceptar el que en l'article es deia, però la veritat és que no va ser així.
No podia entendre com es podia plantejar un sistema d'estudi en el que no hi hagués una persona (el professor) que aglutinés tots els coneixements que en una determinada assignatura s'impartien. Potser, el concepte de lliçó magistral, aquella classe d'una matèria que realment t'agrada, amb un mestre, amb el que connectes ja de bon principi i que veus que realment sap del què parla, se'm feia irreemplaçable.
Val la pena dir també, que si ens situem en aquell moment, al voltant de l'any 2000 o 2001 les xarxes o tecnologies col•laboratives, estan començant a arrencar en el nostre país, i que per tant, tampoc es veia massa clar com es podia manegar tot plegat, per dur a bon terme el que l'Alfons deia en el seu article. Ara miro enrere, i penso: "Coi, podria haver estat jo el que hagués pensat en el primer facebook!".
En tot cas, això que tot just us he comentat, i potser, la naturalesa d'un, al que sempre li ha agradat el contacte més humà amb la facultat com s'entenia abans, diguem, el fet de fer un grup de companys, poder discutir de les coses que t'agraden més i entrar en contacte amb els professors, aquesta espècie de gent que ha dedicat la seva vida al coneixement, sempre m'ha cridat l'atenció. És per això que quan vaig acabar informàtica i vaig iniciar la llicenciatura en ADE ho vaig fer, altre cop, en una facultat presencial.
I bé, el temps ha anat passant, i la tecnologia i sobretot les xarxes col•laboratives han anat introduint-se en tots els aspectes de les nostres vides. Ara, ja no veig estrany tenir uns companys de facultat virtuals, tot i que m'agradaria poder-los veure de tant en tant i fer unes cerveses! Suposo que em pregunto el mateix amb el tema de la relació amb el professor i demés. Però bé, fins ara, no en tinc cap queixa. Ara no escolto al mestre, perquè no estem en el mateix lloc en el mateix moment, ara el llegeixo i les seves reflexions són igual de vàlides que dites de paraula. I a més, com diu l'Alfons, estalviem en temps que és el recurs escàs d'aquest futur que ja tenim a sobre!
Espero que ens ho passem molt bé tots plegats amb aquests estudis que iniciem, que n'aprenguem un munt i que a part d'una bona relació virtual en puguem treure una amistat real! Amb cerveses de pel mig, és clar!
Temps enrere, em va caure a les mans, l'article de l'Alfons Cornella, inclòs en el la guia "Estratègies d'aprenentatge, de treball i estudi en entorns virtuals" i em va impactar molt. Per aquell llavors jo estava cursant els estudis d'informàtica, un fet que potser m'hauria hagut de preparar per acceptar el que en l'article es deia, però la veritat és que no va ser així.
No podia entendre com es podia plantejar un sistema d'estudi en el que no hi hagués una persona (el professor) que aglutinés tots els coneixements que en una determinada assignatura s'impartien. Potser, el concepte de lliçó magistral, aquella classe d'una matèria que realment t'agrada, amb un mestre, amb el que connectes ja de bon principi i que veus que realment sap del què parla, se'm feia irreemplaçable.
Val la pena dir també, que si ens situem en aquell moment, al voltant de l'any 2000 o 2001 les xarxes o tecnologies col•laboratives, estan començant a arrencar en el nostre país, i que per tant, tampoc es veia massa clar com es podia manegar tot plegat, per dur a bon terme el que l'Alfons deia en el seu article. Ara miro enrere, i penso: "Coi, podria haver estat jo el que hagués pensat en el primer facebook!".
En tot cas, això que tot just us he comentat, i potser, la naturalesa d'un, al que sempre li ha agradat el contacte més humà amb la facultat com s'entenia abans, diguem, el fet de fer un grup de companys, poder discutir de les coses que t'agraden més i entrar en contacte amb els professors, aquesta espècie de gent que ha dedicat la seva vida al coneixement, sempre m'ha cridat l'atenció. És per això que quan vaig acabar informàtica i vaig iniciar la llicenciatura en ADE ho vaig fer, altre cop, en una facultat presencial.
I bé, el temps ha anat passant, i la tecnologia i sobretot les xarxes col•laboratives han anat introduint-se en tots els aspectes de les nostres vides. Ara, ja no veig estrany tenir uns companys de facultat virtuals, tot i que m'agradaria poder-los veure de tant en tant i fer unes cerveses! Suposo que em pregunto el mateix amb el tema de la relació amb el professor i demés. Però bé, fins ara, no en tinc cap queixa. Ara no escolto al mestre, perquè no estem en el mateix lloc en el mateix moment, ara el llegeixo i les seves reflexions són igual de vàlides que dites de paraula. I a més, com diu l'Alfons, estalviem en temps que és el recurs escàs d'aquest futur que ja tenim a sobre!
Espero que ens ho passem molt bé tots plegats amb aquests estudis que iniciem, que n'aprenguem un munt i que a part d'una bona relació virtual en puguem treure una amistat real! Amb cerveses de pel mig, és clar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)