Hola a tothom!
La veritat és que ningú m'hagués dit anys enrera que em decidiria a viure una experiència com aquesta. M'he educat al seny d'una família tradicional, de pocs canvis i on les dones, tot i que la situació ha anat canviant (per sort!) als llargs dels anys, han tingut de poques oportunitats de triar.
Aquests dies m'he enrecordat molt de la meva àvia, ja que si hagués pogut compartir amb ella tota aquesta nova experiència, és ben segur que l'inici d'aquests estudis haguèssin estat un bon motiu de satisfacció per ella.
De vegades oblidem que no fa tant (parlo de treinta anys enrera) la societat no gaudia dels avantatges ni de les oportunitats de les que es gaudeix ara. Potser tenim les coses més difícils en algunes àrees concretes (l'habitatge, per exemple), però ara tenim a l'abast de les nostres mans una eina infalible i diferencial per tal de recercar el progrés en qualsevol dels àmbits que siguin del nostre interés. Parlo de la societat del coneixement.
Encara recordo una classe de l'institut on la professora ens va proposar realitzar un debat sobre internet i va preguntar a la classe en general quantes persones ja haviem navegat per internet. Quina va ser la meva sorpresa que quan jo tenia 15 anys era l'única persona de la classe que mai ho havia fet!!! Anys després em trobo que tinc diversos comptes de correu, que internet em facilita la comunicació amb la gent que estimo i que no tinc al costat, que tinc un blog, que compro bitllets d'avió sense anar a una agència de viatges... Em sembla irònic.
Dels mòduls que en Jordi ens va recomanar llegir, em vaig quedar amb una frase: "virtualitat no vol dir irrealitat". Així ho sento i així hi penso, així que vull aprofitar la meva aportació en aquest blog per proposar-vos, a totes aquelles persones que puguin o vulguin, de fer una trobada entre tots els que iniciem aquest grau el mes vinent. M'agradaria que us animèssiu!
Molta sort a tothom!! Ens veiem pel campus!
Alicia
Hola Alicia,
ResponEliminaM'ha fet pensar la referencia que has fet sobre com es vivia 30 anys enrere, abans era impensable tota aquesta xarxa de comunicació virtual que avui dia existeix i que ens fa la vida molt més fàcil. Un inconvenient que trobo es que moltes vegades la gent es tanca en aquests mons virtuals i aixó esta fent que el contacte humà que hi havia abans es vagi degradant. Jo recordo que de petita anava al parc a jugar amb les amigues, ara tot son videoconsoles, xats i històries d'aquesta mena.
Molts ànims en aquest nou projecte que iniciarem plegades al febrer.
Estic d'acord amb les dues en què no s'ha de deixar que el món virtual es sobreposi al món real. Les persones som socials i necessitem interactuar físicament. Hi ha coses que un món virtual no pot simular: les sensacions que produeix un petó, l'abraçada que et fa un amic per reconfortar-te, el plor d'alegria d'un nen petit...si deixem que això és perdi, anem malament, a això em referia en l'última frase de la meva entrada, el nostre futur està a les nostres mans, ja no com a individus, sino com a col·lectiu.
ResponEliminaHi ha molt en joc!!!
Bones Alícia! M'ha agradat molt la teva entrada! A casa, el sistema també ha estat sempre un xic tradicional, potser no pas tant com a la teva, doncs suposo que tenir un pare dedicat a la tecnologia ha fet que d'ençà de sempre hi hagi hagut un ordinador a casa. De totes maneres, l'home sempre ha volgut reciclar-se i demés... ara ja té facebook i tot :)
ResponElimina