Reflexions...

En l'any 1989, va ser quan vaig acabar els meus estudis de FP II branca Administrativa. Per aquell temps tenia clar que endreçava els llibres i ja no els tocaria mai més, i que tocava buscar feina del que havia estudiat. Quina seria la meva sorpresa, al cap de 18 anys, que tornava a agafar els llibres, i de forma no presencial. En aquests 18 anys, hi va haver algun intent de fer-ho però la família i els horaris laborals, amb els horaris d'estudiar de forma convencional, presencial, no m'ho permetia. En els últims 15 anys es va començar a parlar de la UOC, una nova forma d'estudi, poder anar a la "uni" sense sortir de casa, però a casa encara no hi havia l'Internet, el coneixia, però a la feina, i no en tots els departaments ens podíem connectar a aquesta magnífica xarxa que ens permetia poder tenir connexió amb tot el món.

Mica en mica, l'Internet va començar a formar part de la meva vida, va arribar un canvi de feina, i gràcies a aquesta nova feina, i és la que actualment desenvolupo, em vaig decidir a tornar a agafar els llibres, però de forma no presencial. Ara si que ho podia fer d'estudiar a distància, ja tenia Internet a casa, i la motivació. Volia anar a la "uni", però em feia molt de respecte, estudis superiors, i feia 18 anys que no estudiava. Llavors, per casualitat vaig trobar la IOC, que realitzen una sèrie d'estudis, entre ells els Graus Superiors i de forma no presencial, (no fa gaire em vaig assabentar que el model que imparteix és el mateix que la UOC, és més els temaris que utilitzen han sortit de la UOC, tenen la mateixa estructura). Em vaig matricular a la IOC per realitzar el Grau Superior de Comerç i Màrqueting i fa quinze dies que el vaig acabar. Va ser una prova, si funcionava em matriculava a la UOC, va funcionar, i per fi, puc dir que soc universitària, un somni fet realitat.

Com algun company comenta, en el moment en que en Jordi ens va proposar l'activitat 1, vaig pensar quin pal de lectura, però l'article En la sociedad del conocimiento la riqueza está en las ideas, em va agradar força. Primer per què em sentia identificada en algun paràgraf, sobretot en l'apartat de l'educació continuada, i segon per la forma d'explicar la nova forma d'estudiar "Aprendre a aprendre", els professors guiaran a l'estudiant i no es dedicarà a donar coneixements.

Gràcies a les noves tecnologies el món està canviant, i canvia en tots els sectors, necessitem cada vegada més estar al dia dels nous avenços, i això només s'aconsegueix continuant estudiant, ara ja no val la frase "fa 20 anys ....". El qui recurreix aquesta frase busca una vida fàcil, i justificar-se d'alguna manera, per no admetre que no és capaç de posar-se a l'alçada dels nous canvis, encara que a casa seva tinguin molts aparells electrònics de última generació, i afirmi que és una persona moderna, però si un dia li falla la feina, la famosa frase, no li servirà, i és aquí on s'adonarà compte que haurà de tornar a estudiar per estar al dia i poder trobar una nova feina, està molt bé tenir experiència, però si a més a més li sumes uns estudis recents, sempre serà més fàcil adaptar-se als nous temps i a les noves tècniques de treballar.

Aprendre a aprendre, és una bona fórmula, per què en el lloc de treball també es podrà aplicar aquesta tècnica. La persona sabrà on buscar informació, i realitzar un bon buidat de dades de tota la informació que es presenta per Internet o en els llibres. Per què com tots sabem no tota la informació que es troba és del tot fiable, i s'ha de saber quina és la millor. També alhora de realitzar investigacions un mateix podrà ser autodidacte.

Després d'haver-me presentat pel que fa a la meva vida d'estudiant, i de haver realitzat una petita introducció el que és i serà els estudis, només em resta desitjar a tots els que heu començat amb mi aquest camí, que tingueu un bona caminada i que ens puguem trobar tots al final del camí.

Montse