Ara ja fa uns quants dies que rondo pel Campus Virtual, tal i com vosaltres, situant-me un xic en aquesta nova experiència.
Temps enrere, em va caure a les mans, l'article de l'Alfons Cornella, inclòs en el la guia "Estratègies d'aprenentatge, de treball i estudi en entorns virtuals" i em va impactar molt. Per aquell llavors jo estava cursant els estudis d'informàtica, un fet que potser m'hauria hagut de preparar per acceptar el que en l'article es deia, però la veritat és que no va ser així.
No podia entendre com es podia plantejar un sistema d'estudi en el que no hi hagués una persona (el professor) que aglutinés tots els coneixements que en una determinada assignatura s'impartien. Potser, el concepte de lliçó magistral, aquella classe d'una matèria que realment t'agrada, amb un mestre, amb el que connectes ja de bon principi i que veus que realment sap del què parla, se'm feia irreemplaçable.
Val la pena dir també, que si ens situem en aquell moment, al voltant de l'any 2000 o 2001 les xarxes o tecnologies col•laboratives, estan començant a arrencar en el nostre país, i que per tant, tampoc es veia massa clar com es podia manegar tot plegat, per dur a bon terme el que l'Alfons deia en el seu article. Ara miro enrere, i penso: "Coi, podria haver estat jo el que hagués pensat en el primer facebook!".
En tot cas, això que tot just us he comentat, i potser, la naturalesa d'un, al que sempre li ha agradat el contacte més humà amb la facultat com s'entenia abans, diguem, el fet de fer un grup de companys, poder discutir de les coses que t'agraden més i entrar en contacte amb els professors, aquesta espècie de gent que ha dedicat la seva vida al coneixement, sempre m'ha cridat l'atenció. És per això que quan vaig acabar informàtica i vaig iniciar la llicenciatura en ADE ho vaig fer, altre cop, en una facultat presencial.
I bé, el temps ha anat passant, i la tecnologia i sobretot les xarxes col•laboratives han anat introduint-se en tots els aspectes de les nostres vides. Ara, ja no veig estrany tenir uns companys de facultat virtuals, tot i que m'agradaria poder-los veure de tant en tant i fer unes cerveses! Suposo que em pregunto el mateix amb el tema de la relació amb el professor i demés. Però bé, fins ara, no en tinc cap queixa. Ara no escolto al mestre, perquè no estem en el mateix lloc en el mateix moment, ara el llegeixo i les seves reflexions són igual de vàlides que dites de paraula. I a més, com diu l'Alfons, estalviem en temps que és el recurs escàs d'aquest futur que ja tenim a sobre!
Espero que ens ho passem molt bé tots plegats amb aquests estudis que iniciem, que n'aprenguem un munt i que a part d'una bona relació virtual en puguem treure una amistat real! Amb cerveses de pel mig, és clar!
Temps enrere, em va caure a les mans, l'article de l'Alfons Cornella, inclòs en el la guia "Estratègies d'aprenentatge, de treball i estudi en entorns virtuals" i em va impactar molt. Per aquell llavors jo estava cursant els estudis d'informàtica, un fet que potser m'hauria hagut de preparar per acceptar el que en l'article es deia, però la veritat és que no va ser així.
No podia entendre com es podia plantejar un sistema d'estudi en el que no hi hagués una persona (el professor) que aglutinés tots els coneixements que en una determinada assignatura s'impartien. Potser, el concepte de lliçó magistral, aquella classe d'una matèria que realment t'agrada, amb un mestre, amb el que connectes ja de bon principi i que veus que realment sap del què parla, se'm feia irreemplaçable.
Val la pena dir també, que si ens situem en aquell moment, al voltant de l'any 2000 o 2001 les xarxes o tecnologies col•laboratives, estan començant a arrencar en el nostre país, i que per tant, tampoc es veia massa clar com es podia manegar tot plegat, per dur a bon terme el que l'Alfons deia en el seu article. Ara miro enrere, i penso: "Coi, podria haver estat jo el que hagués pensat en el primer facebook!".
En tot cas, això que tot just us he comentat, i potser, la naturalesa d'un, al que sempre li ha agradat el contacte més humà amb la facultat com s'entenia abans, diguem, el fet de fer un grup de companys, poder discutir de les coses que t'agraden més i entrar en contacte amb els professors, aquesta espècie de gent que ha dedicat la seva vida al coneixement, sempre m'ha cridat l'atenció. És per això que quan vaig acabar informàtica i vaig iniciar la llicenciatura en ADE ho vaig fer, altre cop, en una facultat presencial.
I bé, el temps ha anat passant, i la tecnologia i sobretot les xarxes col•laboratives han anat introduint-se en tots els aspectes de les nostres vides. Ara, ja no veig estrany tenir uns companys de facultat virtuals, tot i que m'agradaria poder-los veure de tant en tant i fer unes cerveses! Suposo que em pregunto el mateix amb el tema de la relació amb el professor i demés. Però bé, fins ara, no en tinc cap queixa. Ara no escolto al mestre, perquè no estem en el mateix lloc en el mateix moment, ara el llegeixo i les seves reflexions són igual de vàlides que dites de paraula. I a més, com diu l'Alfons, estalviem en temps que és el recurs escàs d'aquest futur que ja tenim a sobre!
Espero que ens ho passem molt bé tots plegats amb aquests estudis que iniciem, que n'aprenguem un munt i que a part d'una bona relació virtual en puguem treure una amistat real! Amb cerveses de pel mig, és clar!
Hola Jordi!!
ResponEliminaA veure si és cert! La veritat és que encara no hem iniciat oficialment el semestre i ja hem anat aprenent cosetes, a més d'anar coneixent-nos tots plegats una mica més.
Ens "veiem"! :)
Alicia
Hola Jordi,
ResponEliminaAmb aquest nou sistema no només disposes dels companys de l’aula per anar a fer una cervesa, sinó que tens a l’abast connectar-te i contactar amb la resta de companys de la universitat, amb la UOC pots connectar amb persones àmbit i estudis amb un vincle o afinitat comú; tens l’oportunitat de dialogar de temes que t’interessin amb tota la comunitat universitària d’una manera oberta i sense diferenciacions. Aquest és l’esperit universal i la visió Global que es tracta d’impulsar a la UOC.
Per tant, aquests estudis no s’han d’interpretar com un tipus d’estudis on estàs aïllat, ans al contrari pots trobar col•laboració o cooperació a través dels fòrums, pots organitzar trobades per estudiar, per fer treballs en equip o simplement per fer-la petar i xerrar sobre qualsevol tema.
Espero que aquesta nova etapa t’obri nous camins i fronteres.
Salutacions.